La Qka Hits: 1180
Category: Amor
Esgarrapo la Lluna - Araño la Luna
I així de sobte…
amb una sacsejada,
els palmells de las tevas mans,
van esborrar tot rastre de la meva pell,
ni Déu es penedeix…
que els trossos d´Afrodita,
hagin tornat a la mar dels encants,
per néixer una altra vegada.
I així de sobte…
Sense més peces d´Art,
el meu magistral llenç d´estimar-te,
es va detenir davant el teu pinzell,
No hi havia remei,
estava escrit…
els meus pilars es van queixar amb un crit,
doncs ja no sostindrien la teva llinda.
I així de sobte…
Es va produir l´ocàs,
la teva mirada es desapareixia de la meva falda,
es perdia en l´horitzó…
Desesperació!
Obstinació!
Auxili!
Et vas amb aixó que va ser meu,
Què serè de mi sense el teu nord?
I així de sobte…
Les meves faldilles òrfenes,
s´ arrossegaven darrere de les tevas petjades,
fent petons als teus passos,
per si t´aconsegueixo,
per si t´importa.
Esgarrapo la lluna, esgarrapo el sol,
els dubtes i el maleït dolor.
No!
No vagis a plorar, amor,
l´única que plora aquí soc jo,
perquè si m´obsequies una llàgrima
Et besés…
I llavors…
Seguiré sent el petó
que recordaràs fins a vell.
El petó absurd,
el petó amant,
l´unic petó celestial
que una dona sigui capaç de donar-te.
Seguiré sent el petó…
El petó cómplice,
dels teus desitjos més íntims
del teu jaç més solitari
o encara que t´abriguin altres braҫos,
si m´obsequias una llàgrima,
cada fosquejar
posaré els meus llavis en els teus llavis.
Cristina
